Ruta: Mines de ferro de can Palomeres

Josep Grau.  MONTALTREK. Associació Excursionista Sant Vicenç de Montalt
400

La ruta d’aquest mes és d’aventura i força planera, no pugem a cap cim sinó que entrem a les entranyes de la terra, visitant l’interior d’unes mines en què a principis del segle XX, 270 miners a pic i pala arrancaven de les seves parets les pedres marronoses amb vetes de color carabassa que es convertirien en ferro.

Parc de Francesc Macià: Pastissos gegants, bolets enormes, flors gegants, gomes d’esborrar de grans dimensions; quedareu bocabadats de la mida de les escultures i de la quantitat de jocs que hi ha per a nens i nenes de 3 a 14 anys.

Ermita de Santa Rita: Està situada al cim del turó de Santa Rita. És una ermita molt petita, presidida per una imatge de Sant Ponç i a la seva Esquerra està Santa Rita. Fa pocs anys, encara s’hi feia un aplec a l’any.

Turó d’en Serra: amb 190 metres d’alçada, i coronat per una torre de telefonia, es pot veure una bonica vista de la costa.

Mines de Ferro de Can Palomeres: Van ser explotades al final del segle XIX, però varen fer diverses fallides econòmiques; no és fins al 1909 que una companyia minera francesa reprengué amb gran empenta l’explotació, creant les infraestructures necessàries de transport del mineral, amb unes torres aèries que transportaven les vagonetes, directament sobre els vaixells que s’enduien el ferro. L’última torre situada a dintre el mar és coneguda encara com “La Pilona”. En aquesta mina varen arribar a treballar-hi 270 miners a principis del segle XX.

Itinerari: Circular  |  Durada: 3 h 15 min  |  Desnivell: 140 m  |  Distància: 10,4 Km  |  Època: tot l’any

COM ANAR-HI

La ruta comença a Palafolls, al davant del Parc Aquàtic de Maryneland, on podem deixar el cotxe aparcat.Prenem la motxilla a l’esquena, i baixem per la carretera BV-6002 en direcció a Malgrat uns cent metres i agafem l’Avinguda Atlàntida fins al final, girem a L’ESQUERRA i baixem per l’avinguda del Mar, passant per davant de la Pista Esportiva La Figuerassa fins a arribar a la rotonda, i aquí prenem el primer trencall a la dreta que és la mateixa carretera de Malgrat que parlàvem abans. Seguim mig kilòmetre pel voral de la carretera fins a la propera rotonda en què seguim recte per l’Avinguda Costa Brava i a mig kilòmetre més endavant veiem a la nostra esquerra les torres d’un Castell com de Walt Disney, això ens indica que estem passant pel Parc de Francesc Macià de Malgrat, en què podem fer-hi una parada a la tornada.

Continuant recte sense deixar l’Avinguda Costa Brava, veiem que tenim un bosquet de pins a la nostra esquerra, doncs després de travessar la riera de Palafolls, veurem una casa en ruïnes que no es diu amb el cuidat passeig, just d’abans de la casa surt un camí. A LA DRETA cap a dins del bosc que és el que prenem.

Travessem el bosc i en trobar una placeta de sorra, pugem pel camí de l’esquerra i ens enfilem per un corriol força dret i poc marcat, fins a arribar en un curt recorregut a un camí ample i pla a dalt del turonet, el seguim cap A L’ESQUERRA fins a arribar a la petita ermita de Santa Rita; arribats aquí, veiem un banc que indica la direcció d’ un corriol i baixem directament cap a la pineda, deixant el camí principal.

Arribats al final de la pineda, un petit tros de carrer i girant a la DRETA, ens porta a travessar la Carretera Nacional II per sota, pel carrer de Zenobia Camprubí.

Ja a l’altra banda de la carretera, travessem una rotonda i veiem un petit parc infantil a l’esquerra i al davant un transformador de la llum; agafem el camí de sorra i en arribar al transformador, GIREM A LA DRETA; el camí passa pel darrere d’uns blocs de pisos i al final, en una mena de placeta, prenem un corriol amagat entre els arbres A L’ESQUERRA.

Seguim aquest bonic corriol fins a arribar a una cruïlla a on seguim pel camí ample del davant nostre amb un curt, però fort pendent. Mentre pugem , trobarem un rètol a la dreta que diu: Sant Genís de Palafolls/ Tordera/ Calella, l’hem d’agafar, deixant el camí principal.

Seguim per aquest estret camí, ara sense decantar la vista del costat esquerre, ja que en uns 150 metres i A L’ESQUERRA trobem una torrentera per on baixa l’aigua de la pluja i que puja recta muntanya amunt, hem de pujar i seguint el camí amb tendència a l’esquerra, arribem a dalt al Turó d’en Serra des d’on divisem una bonica vista de Malgrat i el nostre Mediterrani.

Continuem per aquest ample rial uns 400 metres i quasi al final d’una llarga recta, veiem a L’ESQUERRA un camí que diu “Finca Particular”. Hem d’agafar-lo i baixar cap a les 7 Torres, que és un carrer de torretes formant un carrer molt ‘coquetó’ aquí a dalt de la muntanya.

Anem baixant, fins que sortim de la urbanització i continuem baixant; estem alerta, ja que veurem una caseta abandonada i uns 50 metres més avall a l’esquerra, tenim l’entrada a la primera mina. L’entrada a la mina no és perillosa sempre que es prenguin les mesures de portar lot i posar-nos una gorra per no donar-nos algun cop amb el sostre; val la pena entrar-hi, ja que no és perdedora. 50 metres més avall, tenim l’entrada a la segona mina, que és la més bonica, ja que podem veure encara trossos de roca de ferro en el sostre, amb tot el seu colorit.

Encara trobarem dues boques de mina més en que podem entrar. En arribar a una ampla cruïlla, seguim recte endavant, fins que el camí vol pujar a l’esquerra. Atenció ja que aquí hem d’entrar A LA DRETA per dintre el bosc per un petit corriol, i en uns quaranta metres, trobem un marcat camí que seguim A L’ESQUERRA, fins a arribar a un camí important que seguim en baixada, fins a la primera volta en que pel darrere d’un pericó, surt un corriol A L’ESQUERRA enganxada a una horta amb tanques.

Seguim per aquest corriol, fins a trobar un carrer que ens portarà al peu de la carretera Nacional, prenem el carrer de Sant Genís i en la primera cruïlla, ja trobem el petit parc infantil que hem trobat després de travessar la Nacional II.

A partir d’aquí, girem a la dreta, tornant a passar per sota la Nacional i desfem el camí que hem fet a l’anada fins a arribar a Maryneland, punt final de la nostra aventura.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí