Som tan responsables?

Noemí Caupena.  instagram.com/greencookingqueen
184

En aquests moments on el coronavirus condiciona les nostres vides, s’ha remarcat molt la responsabilitat personal de cadascú per aturar l’expansió del virus, la importància de quedar-nos a casa (quan ens ho han demanat) tant per no contagiar-nos com per no contagiar i així evitar col·lapsar la Sanitat, la responsabilitat de comprar sense necessitat de buidar prestatgeries, la responsabilitat d’evitar les trobades amb moltes persones, la responsabilitat de mantenir la distància social…

De la mateixa manera que la por ens ha fet actuar de manera respectuosa i responsable cap a nosaltres i cap als altres, crec que ara seria un bon moment per reflexionar sobre la importància que té la responsabilitat pròpia de cadascú d’alimentar-se adequadament. La majoria de malalties no apareixen per casualitat, moltes de les dolències i malalties cròniques són el resultat d’una mala alimentació i d’ignorar sistemàticament un cos que ens avisa a crits que alguna cosa no va bé. Quan alimentem el nostre cos amb aliments vius, sans, aliments reals, creem un sistema immunològic fort, tenim defenses per suportar malalties i d’aquesta manera estalviar-nos visites al metge. Moltes d’aquestes malalties suposen a la Sanitat pública grans inversions de diners que possiblement es podrien destinar a investigació, en millores tant per a hospitals com per al personal sanitari. Per tant, l’opció “personal” de cadascú de menjar malament (menjar carn, peix, processats, sucres refinats, beure llet…) no només afecta als animals que moren per satisfer un paladar pervertit, sinó que també ens afecta a tots els altres que volem viure en una societat igualitària, on hi hagi recursos per a tothom i on la Sanitat sigui un bé universal.

Pensa-t’ho molt bé abans de dir: “Això és una decisió personal”, perquè potser aquesta decisió no només t’afecta a tu.

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí