Etiqueta: Ferran Planell

Ara que tornarem a ser una república, podrem capbussar-nos en el mar de la normalitat. Ignoro quan llargues i tempestuoses jornades ens depararà l’anunciat...

En Premiá de Mar, típico y pintoresco pueblecito del litoral catalán, las fuerzas del orden público que velan por la paz y la convivencia...

No sé si ara pecaré de massa agosarat, però crec que hem perdut l’essència de les línies. I no m’estic referint pas a la...

Escriure per escriure. De seguit. Sense frases massa llargues. Sense cercar una coherència en el context, senzillament en el llenguatge. Així ho he mig...

No he estat mai un gran afeccionat al joc. Clar que —com més o menys tothom— algun cop acabo jugant a alguna cosa, però...

A Montoro no li calen presentacions. De la resta del títol, deixant a banda el seu origen com a tipificació del codi penal, tots...

El dolor és punyent. Tinc els dits massa clivellats pel fred. Sempre me les donaven a mi per obrir. En tenia facilitat. Aquesta, però......

Un cop escrit el títol he estat a punt de fer-me enrere. M’ha sonat massa pretensiós tocar un tema tan delicat en un espai...

L’elegància del blanc en testa, mirada clara, pas ferm, desinhibida parla, creativitat contestatària, actriu sentida, viatgera incorregible, de mot intel·ligent, de despresa generositat i...

I ja no he seguit amb les illes julivert, perdó, Perejil, perquè els títols s’han d’acotar i la llargada de l’article té un límit....