Voti per George Clooney

Jesús González Notario.  Crític i historiador de l'art
374
LOS IDUS DE MARZO (THE IDUS OF MARCH, George Clooney, 2012)

La carrera artística de George Clooney està experimentant un interessant desdoblament. Per un costat es dedica a fer d’actor, posar davant la càmera, ja sigui per fer anuncis cafeïnats o bé per salvar les pel·lícules dels seus directors amics Steven Soderbergh i Alexander Payne. Per l’altra, com un Janus bifront, es posa darrere de les càmeres per dirigir pel·lícules que ajudin a desvelar l’estat del món. I és que Clooney és un artista, fill de mare política i pare presentador de televisió, a qui no li preocupa ser detingut per protestar públicament contra la dictadura al Sudan.

Los idus de marzo ens recupera el Clooney radiògraf contemporani que ja ens va sorprendre gratament a Buenas noches y buena suerte (si obviem el parèntesi romàntic d’Ella es el partido). Aquí toca revelar els entramats que configuren una campanya electoral des del punt de vista d’un jove inexpert que participa en les primàries del partit demòcrata. Un jove ambiciós que admira el senador a qui representa però ignora, tal com descobrirem al llarg del film, com n’és de dur el joc polític (on hom no està segur ni a casa seva). Un joc on tothom és víctima (polítics, assessors, voluntaris i periodistes).

És temptador comparar Los idus de marzo amb la realitat però, veritablement, és impossible trobar una sola diferència perquè el sòlid guió de Clooney parteix d’una novel·la escrita per Beau Willimon, un assessor polític que ha participat en més d’una elecció. L’altra clau de l’èxit és Ryan Gosling, actor protagonista que hem vist recentment a Drive (un film a reivindicar). A través de la seva mirada, de les seves relliscades polítiques, aprendrem el veritable significat polític de la paraula “amic”.

COMPARTIR