El Corpus Cristi és una de les festes més antigues de l’església catòlica. A la vegada, és una de les festivitats més mítiques dels Països Catalans. Més enllà de ser un acte religiós, fou en els seus orígens medievals, i encara ho és, una festa ciutadana per excel·lència.
L’acte més emblemàtic és una processó general. Abans aquesta processó tenia un caràcter molt religiós: representants de l’església, autoritats civils i infants vestits de primera comunió, tots ells acompanyaven la Custòdia que anava sota pal·li. Els carrers s’engalanaven de domassos i de catifes de flors. El foc i la pólvora també es feien presents com a Argentona, a Solsona entre altres poblacions.
A principi del segle XX el republicanisme federal es va plantejar no formar part de les processons religioses i els regidors de diferents pobles s’abstenien d’assistir-hi, com a compromís d’un ideal de llibertat de pensament.
Avui diferents poblacions celebren aquesta festivitat sense aquest predomini religiós. S’han transformat, cercant unes tradicions populars que tot i ser antigues tenen un caràcter més laic. Són tradicions que ja havien sigut presents però ara tenen un protagonisme més important com: la Patum de Berga, L’Ou com balla a Barcelona i a Argentona, les catifes a Sitges, La Garriga, Argentona, Sant Pol de Mar i les Enramades d’Arenys de Munt i d’Arbúcies…
Els carrers s’omplen de colles vingudes d’altres viles per contemplar l’art floral a les poblacions que treballen amb il·lusió aquesta destresa. Totes llueixen les típiques catifes de flors i verd, confeccionades per grups de veïns. La processó es fa a mitja tarda. El seguici es farà amb gegants, capgrossos, el bestiari popular, la música i en moltes poblacions hi serà present el foc.
Ja fa temps que en el nostre país l’agrupació ciutadana és l’ànima de les festes i que el caràcter laic no està sotmès al poder religiós, tot respectant-ne els seus rituals que encara hi són presents.
