Les 36 edicions ininterrompudes del Grec de Barcelona, l’avalen com un festival internacional, multidisciplinari, d’innovació i de recerca que ha anat a més, que ha aconseguit la participació i complicitat ciutadana.
Objectius que ens permeten parlar de majoria d’edat, de consolidació de la proposta i de futur. El prestigi artístic, la qualitat i varietat de l’oferta, concretada enguany amb 68 espectacles de teatre, dansa, música, circ i altres propostes programades per acostar aquest món de les arts escèniques al màxim nombre de públic, són una clara demostració del compromís i professionalitat dels responsables del Festival. Ser un dels convidats diu molt a favor teu, ja que posa de manifest l’interès de la teva proposta.
Aquest és el cas de la coreògrafa mataronina Maria Rovira, que hi presentava l’espectacle “Ballant a la sorra”, el seu particular homenatge a la bailaora Carmen Amaya, una catalana universal que amb el seu art va conquistar el públic d’arreu del món.
Amb aquest muntatge Maria Rovira evoca amb més profunditat la figura de l’extraordinària bailaora Carmen Amaya. Ho havia fet l’any passat amb l’espectacle “Somorrostro”, sobre l’essència del flamenc popular del desaparegut barri gitano barcelonès de la dècada dels anys cinquanta, on va néixer, viure i iniciar-se com a bailaora.
L’obra que ha presentat enguany consta de quatre parts. Comença amb la mort de l’artista a la seva casa de Begur l’any 1963, amb la imatge de l’habitació buida. A partir d’aquesta imatge s’inicia un recorregut per la seva vida, des de la infantesa al barri de Somorrostro. Els primers èxits a Barcelona, la guerra civil, l’exili a l’Argentina que marca l’inici d’una carrera internacional per acabar amb la seva mort poc després d’haver rodat la mítica pel·lícula de Rovira – Beleta Los Tarantos.
“Ballant a la sorra”, darrer espectacle de Maria Rovira i de la seva companyia Trànsit Dansa, que va crear fa 25 anys, després de l’èxit al Grec, continuarà temporada durant aquest mes d’agost al Teatre Romea de Barcelona.
Fa 25 anys Maria Rovira va fer una aposta agosarada. Va fundar una companyia de dansa: Trànsit Dansa. Des de llavors, l’agrupació ha estrenat diferents espectacles, participat en múltiples festivals d’arreu del món. No sempre ha estat fàcil tirar endavant el seu projecte, però mai no ha llançat la tovallola.
El 1998, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Dansa, el reconeixement oficial a una llarga trajectòria professional plena d’èxits, que a casa nostra no hem sabut valorar del tot.
