Amb l’acord del Consell de Ministres del 21 d’octubre passat, el PP va activar l’article 155 amb el suport de C’s i del PSOE. Al llarg de la història els governs espanyols han aprofitat qualsevol excusa per suspendre les institucions catalanes.
En 1873, en temps de la Primera República Federal, aquesta es va dissoldre amb el cop d’estat del general Pavía. Durant tot el 1874, la població va viure en la memòria de la República, fins que el 1875 es va instaurar la Restauració borbònica.
El 1923 tornarà haver-hi un cop d’Estat protagonitzat per Primo de Rivera, aquest va fer empresonar dirigents de la CNT i el 1925 va abolir la Mancomunitat.
El 1931 amb la Segona República hi hagueren dos cops d’estat, el de l’agost de 1932, mentre a les Corts estaven discutint l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el d’octubre de 1934. Al primer, el govern republicà va aturar el cop militar; però el 1934, va ser el propi govern del Partit Radical i de la CEDA que va posar tot el govern de la Generalitat i el dels ajuntaments a la presó per haver donat suport a Lluís Companys, qui va declarar la República Catalana dins una República Federal espanyola.
A les eleccions generals de febrer de 1936, després d’haver perdut les institucions i la batalla al carrer, va guanyar el Front d’Esquerres. Això va desencadenar un esperit de revenja a sectors poc democràtics espanyols i també catalans, que van propiciar el cop d’estat militar de 18 de juliol, la Guerra Civil de 1936-1939 i la dictadura franquista fins el 1975, amb la mort de Franco.
En la Constitució de 1978, tots tenien molt present l’experiència de 1934 i volien disposar d’un mecanisme per poder intervenir l’autonomia. Una altra cosa és que l’article 155 que es va aprovar en el Senat s’ajusti a la Constitució.
Per aconseguir recuperar l’autogovern, la llibertat dels presos polítics i el procés sobiranista, avui ens toca anar a votar en unes eleccions que, encara que no ens agradin, hem d’aconseguir una majoria a favor d’una República catalana. El poble català és molt perseverant.