Lluís Bassat forma part dels publicistes més importants del món. Prové d’una generació de sefardites que van ser expulsats d’Espanya el segle XV. La seva família, durant els segles XIX i XX va recórrer per Bulgària, Turquia, Àustria, Alemanya i França, abans de tornar a Espanya. Vicenç Villatoro, en el llibre El retorn dels Bassat, va cosint narració i testimoni sobre la tragèdia i l’esplendor del recorregut dels jueus a Europa.
Els Coen, familiars per via materna i jueus d’origen grec, establers a l’illa de Corfú, també van emigrar, fins que arriben el 1905 a Barcelona. Algunes branques dels Coen i dels Bassat se’n van a Amèrica i Austràlia. L’oncle de Lluís, l’Albert, era de família dels Coen i de la família d’Elias Canetti -la seva família va marxar a Trieste. La majoria es retrobaran a la Barcelona de principi del segle XX.
Josep Bassat, pare de Lluís Bassat, va néixer a Istanbul el 1911. Als 18 anys va anar a estudiar a Alemanya, on la família havia muntat una fàbrica de fulles d’afaitar. El 1931 va arribar a Barcelona, intuint l’inici del feixisme. Va ser com també va obrir una fàbrica de fulles d’afaitar: “Hojas de afeitar Iberia”. Aquí fou on va conèixer la Yolanda Coen, amb qui es va casar en plena guerra civil.
Les famílies jueves que es retroben a Barcelona el segle XX, participen en la reconstrucció de la comunitat jueva a la ciutat. L’oncle de Lluís, Albert Bassat i la seva dona, Nurié Frances, es van fer una casa, com a segona residència, a Argentona, darrera de la masia de can Rei. Durant la guerra va ser un refugi. Regina Bassat, la tieta de Lluís i el pare d’en Lluís, Samuel Bassat, s’estaven en una casa a la plaça de l’església. El seu pare va morir a l’acabar la guerra. També va venir a Argentona l’avi matern d’en Lluís, Manuel Coen i altres familiars que es van instal·lar en l’hotel. Entre tots feien una mena de “gueto” secret a Argentona.
En l’actualitat encara hi ha testimonis argentonins que els recorden i que s’hi van relacionar amb tota normalitat. En la memòria queda plasmada com les cases dels jueus. Van deixar una empremta de bona educació i solidaritat, en són testimonis: Lola de ca l’Odon, Angelina Carbonell, Ramona Serrano i Antoni Collet de cal Rei.
Lluís Bassat va néixer a Barcelona el 1941, on dos anys abans els falangistes havien assaltat la sinagoga. Mentrestant, el seu avi purgava al penal de Burgos per ser acusat de la conjura judeomasónica. La vida jueva a la Barcelona de final de la guerra fou d’ocultació i dissimulació.
El recorregut per la història dels Bassat i els Coen ens mostra la història errant dels jueus en el retorn a Sepharad, d’on foren expulsats feia segles.
