Amb data 1 de gener hi havia empadronats a la nostra ciutat 124.161 habitants, 255 més que l’any anterior, la qual cosa indica una variació relativa del 0,21%. Comparativament amb dades demogràfiques d’anys anteriors confirma que Mataró entra en una nova etapa de creixement contingut que preveu l’aportació exclusiva del moviment natural.
En el transcurs dels darrers anys, l’augment de població tenia un motor únic amb l’arribada de població de nacionalitat estrangera. Avui ja no és així. La incidència pel que fa a les dades de l’Estudi de Població recentment presentat, deixen clar que progressivament aquesta incidència en els resultats de població s’ha anat alentint fins registrar valors negatius.
La situació de crisi econòmica que estem patint incideix en l’augment continuat de la taxa d’atur, sense cap mena de dubte un element decisiu que posa fi a l’anomenat ‘efecte crida’, quan trobar un lloc de treball no era cap problema ja que hi havia una oferta que pràcticament permetia poder escollir el lloc de treball i el sector.
Fent una ullada al passat, un passat no massa llunyà, inicialment l’oferta de treball se centrava en la pagesia, més tard van ser el sector del gènere de punt i els tallers de maquinària tèxtil els principals motors de la nostra economia. Darrerament, arran del tancament d’una part molt important d’aquests dos sectors industrials, va passar a ser la construcció el principal motor econòmic de la ciutat i el que va crear més llocs de treball. Creava molta ocupació, encara que es tractava de mà d’obra no qualificada, i per tant, amb més risc quan les coses no anessin bé.
Quan la bombolla immobiliària inicia la davallada que comporta la paralització de moltes promocions i la fallida de grans empreses constructores, l’efecte dominó es posa en marxa i acaba per fer trontollar pràcticament tot el sector.
Creix l’atur i les possibilitats de trobar treballs alternatius són nul·les. No es dóna per tant ‘l’efecte crida’ i difícilment la població de nacionalitat estrangera s’arrisca a venir.
Tornarem a créixer quan la creació de llocs de treball sigui una realitat i puguem parlar de reactivació de l’economia.
