Imagina aquesta situació: Quan després d’acudir a un expert perquè t’ajudi a resoldre una situació difícil, aquest, després d’escoltar totes les teves preocupacions, comença a parlar… i els seus suggeriments et sonen enllaunats i et fan pensar que ha tret conclusions ràpidament de com ets i quin és el teu problema. De fet, si no estàs convençuda, pots decidir no fer cas a l’expert. Encara que, això no és tan senzill com sembla. Però si no ets capaç d’escapar de les xarxes de ‘l’hauria’, el més probable és que tornis a casa amb un sentiment de culpabilitat per no saber fer el que se’t indica.
Quan parlem del ‘mal comportament’ dels nens, la situació descrita anteriorment és de les més comunes. Sense poder evitar-ho sentim una veu al nostre interior que ens repeteix: ‘No funcionarà, no amb el meu fill’. I això succeeix sovint quan l’expert es centra en el mal comportament del nen i en com modificar-lo.
Per exemple, ens imaginem que som els pares d’un nen de quatre anys que en el moment d’anar a dormir, es nega a cooperar i no hi ha manera de posar-lo al llit. Com podem fer que se’n vagi a dormir? Com evitar que s’escapi de nosaltres?
En primer lloc, l’expert ens parlarà de la importància de les rutines. Fins i tot ens pot arribar a suggerir escriure una seqüència de ‘Passos abans de dormir’ i penjar-lo en un lloc en el que podem portar el nen quan ens faci falta recordar-li aquesta norma, així podem traslladar la responsabilitat a un element abstracte. Una altra cosa que ens pot suggerir és oferir alguna cosa agradable al nen, un conte, una cançó…, a canvi de cooperació i amb la condició que ens doni temps. També ens recordarà la necessitat d’establir límits clars i no donar opció al nen.
L’objectiu d’aquestes recomanacions és que el nen aprengui que li recompensa més col·laborar que no fer-ho. Però, ho aconsegueixen? Funcionen? Doncs en algunes situacions, poques, funcionen però en la majoria no ho fan. Per què? Què falla?
Per què aquestes recomanacions gairebé mai funcionen
1. Les rutines. En primer lloc les rutines que l’expert ens recomana, ja existeixen. Es solen donar de manera natural degut a la regularitat dels nostres horaris. Potser el problema no és que al nen de quatre anys no sàpiga que ha arribat l’hora d’anar a dormir. Així que les esperances que els pares posem en el cartell que hem confeccionat enseguida desapareixen davant la indiferència del nostre fill.
2. Les recompenses. En segon lloc, quan intentem que el nen cooperi a canvi d’una recompensa, aquesta ha de resultar-li suficientment atractiva com per renunciar a la seva autonomia. Aquesta estratègia pot funcionar temporalment, ja que el nen es pot arribar a sentir manipulat. No se’ns ha d’oblidar que no ens agrada que ens manipulin ni ens comprin, als nens tampoc. L’efectivitat de les recompenses està sobrevalorada i se’ns oblida les conseqüències negatives que poden comportar i que són desconegudes per la majoria.
3. Els límits. Posar límits pot ser adequat i fins i tot imprescindible en algunes ocasions. Però entendre els límits com una necessitat ens pot fer arribar a abusar d’ells i fer-los servir de forma rígida. Quan parlem d’ells, solem confondre necessitats amb estratègies. Els límits són estratègies que poden garantir la seguretat dels nostres fills en diverses ocasions, però no són necessitats en sí mateixes. Un exemple en el que un límit pot garantir la seguretat és a l’hora de creuar el carrer. Quan pensem en termes de necessitat tendim a abusar d’ells i ens fa tornar inflexibles. El resultat sol ser un enfrontament.
L’enfocament d’AwareParenting. Una solució que sí funciona per tots
Arribats a aquest punt molts pares decideixen llençar la tovallola. Si les recomanacions de l’expert no funcionen, no hi ha cap altra alternativa que patir i deixar que les coses s’arreglin per sí soles?
Afortunadament hi ha alternatives. La psicologia infantil s’ha centrat en modificar el comportament; altres corrents, a través de la investigació, han formulat models d’actuació diferents. Aquest es el cas d’AwareParenting.
L’enfocament d’AwareParenting proposa centrar-se en les causes que provoquen el mal comportament, així que la pregunta que s’ha de formular és ‘Què necessita? Com el puc ajudar?’
Per trobar les raons subjacents necessitem informació sobre el nen, dels pares, de la seva relació, etc. Amb aquesta informació podrem profunditzar fins a trobar les raons que estiguin causant aquest comportament no desitjat i actuar en conseqüència.
En el nostre exemple del nen que no se’n vol anar a dormir, quines poden ser les raons? Poden ser diverses, com que no tingui son, que aquell dia no hagi jugat suficient i ho necessiti fer, que tingui por a la foscor, que estigui preocupat per alguna cosa… L’ajuda que els pares puguem oferir al nostre fill depèn de quines siguin les causes ja que cada una requerirà una actuació diferent.
Si creiem que necessita alliberar estrès o emocions podríem afavorir a l’alliberament mitjançant el joc i el riure o bé acceptant llàgrimes o empipaments. Si el que passa és que no té son podríem replantejar-nos l’horari o recollir-nos a la seva habitació permetent que estigués despert fins que tingués son. Si necessita atenció dels pares li podríem oferir la nostra completa atenció abans d’anar a dormir. I així successivament.
Per què a vegades les recomanacions ‘enllaunades’ funcionen?
Quan les respostes enllaunades funcionen pot ser perquè sense voler l’hagin encertada. La recompensa d’un conte abans d’anar a dormir pot funcionar si el que el nen necessita és atenció. També pot modificar el comportament, deixant sense resoldre el vertader problema que més endavant es transformarà en diferents símptomes.
Conclusió
Quan es tracta d’un ‘mal comportament’ dels nens, és freqüent trobar-se amb diferents solucions destinades únicament a modificar el comportament controlant als nens amb càstigs i recompenses, donant explicacions i fent-los entendre normes i límits que han de respectar. Aquestes recomanacions no solen funcionar, però quan ho fan només aconsegueixen fer desaparèixer el símptoma i no les causes subjacents del mal comportament.
És fàcil perdre de vista el tipus de relació que volem amb els nostres fills quan estem cansats, preocupats o tenim pressa. En aquestes ocasions ens centrem en que ens obeeixin i quan això passa és fàcil que la situació se’ns en vagi de les mans i acabem cridant-los.
Buscar les raons subjacents del ‘mal comportament’ ens permet donar una resposta a les vertaderes necessitats dels nens i ens ajuda a comprendre millor el seu comportament.
Si volem compartir un vincle agradable amb els nostres fills, haurem d’atendre a les seves necessitats el més ràpid i encertadament possible.
Així doncs, quan et tornis a trobar en un comportament difícil o inacceptable, abans de recórrer a les típiques respostes ‘enllaunades’, fes-te les següents preguntes: què necessita? I com el puc ajudar?
Laura Díaz de Entresotos. Psicòloga. Instructora aware Parenting.
RESPONSABLE DE GRUPS I TALLERS PER A PARES DE LA ISSA.
Atén visites personals a la ISSA com a a terapeuta familiar, per orientar-nos a l’hora d’educar d’una manera conscient, i a partir del mes d’octubre s’obrirà un grup de pares amb sessions cada 15 dies.
