Amb l’estiu comencen les vacances escolars i familiars, les noves rutines, casals, colònies, campaments, càmpings, segones residències que després del llarg hivern recuperen protagonisme. Poc a poc tots ens anem descol·locant, a la recerca d’unes vacances que facin possible fer un punt i a part en la nostra rutina del dia a dia que ens ha tocat viure durant tot l’any, encara que no sempre tinguem la possibilitat de poder consensuar-ho a nivell familiar. És difícil contactar amb tothom, però ho hem d’intentar.
El curs escolar ha acabat i és moment de fer-ne una valoració. És evident que el model educatiu, en funció dels resultats és qüestionable. Cal apostar fort per aconseguir la implantació de fórmules que permetin garantir una educació capaç de sortir d’una situació gens còmode que ens col·loca a uns nivells força preocupants en relació a altres països de la Unió Europea. Així no anem bé. Amb la mirada posada al futur cal que des de l’administració responsable s’aposti amb valentia per donar un gir important al model actual, els resultats del qual no són ni molt menys del tot propis d’un país que vulgui ser valorat, i mirar el futur sense complexos.
Per desgràcia al problema educatiu n’hi podem afegir d’altres que ens toca viure a la pràctica totalitat dels ciutadans. Per una banda una taxa d’atur que encara continua augmentant. Amb una crisi econòmica i financera que segueix sense tocar fons. Amb la manca de creació de llocs de treball. Amb la necessitat de posar fi a una situació d’inestabilitat política que posa en perill el país. Amb la possibilitat d’unes eleccions generals anticipades. Tot amb la pressió constant de les autoritats monetàries de la Unió Europea i del nostre propi país. Però, encara que sigui amb un mínim d’il·lusió fem una ullada al nostre entorn, aquest entorn que com hem apuntat en començar el nostre comentari, ens situa a l’inici de l’estiu, de les vacances, dels canvis rutinaris i repetits de cada any que hem de saber aprofitar de la millor manera possible per carregar piles i estar més preparats pel retorn a la normalitat.
Em permetreu que f2briga una lednia me9s de relxefif3 ( perdoneu per fer-ho a hores tan intempestives). pel que jo he observat entre els iaios i iaies i els ne9ts no existeix eixe lligam diguem-ne de responsabilitat que inconscientment i de forma crec que biolf2gica s’agafen els pares, aixf2 fa que en les relacions entre avis i ne9ts no hi haja el tira-i-afluefxa que hi ha entre pares i fills. Jo crecc que els avis ho donen tot als nets perque8 no es senten amb la necessitat d’educar-los aixf2 recau en els pares i no perque8 vulguen donar-los allf2 que no han donat al fills. Crec que de la mateixa manera els fills es sente9n sobreprotegits i de vegades coartats pels pares i no pels avis. Jo crec que el pares han de saber veure els fills i aquest als pares me9s enlle0 dels lligams familiars. Uf no seb4si m’he perdut una miqueta. Bona nit ^_^