Ruta: de Núria a Queralbs

Josep Grau.  Montaltrek
118

Una proposta per fer una preciosa sortida amb gran varietat de vistes: valls verdes, vaques i cavalls, salts d’aigua i si tenim sort… algun cabirol. Fem una descripció del que podrem veure:

Santuari de Núria: És un lloc emblemàtic, en el qual es respira la pau, sobretot a primera hora del matí, quan l’únic que es pot veure a la vall són uns quants excursionistes. Cap a l’any 1162, la vall comptava amb un alberg que feia d’hospital i refugi de pastors, però en el terratrèmol de 1428, va quedar destruït. Més tard es va iniciar una reconstrucció que no va acabar fins al període 1640- 1648. De tota manera, l’església actual es va inaugurar el 1911 i poc després es va inaugurar l’hotel.

El 1931, a l’habitació número 202 de l’hotel es va redactar el que seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pels catalans a les urnes el 2 d’agost de 1931 i aprovat al Congrés dels Diputats espanyol el 9 de setembre de 1932.

El 13 de juliol de 1967, s’havia de coronar la verge de Núria, per una església addicta al règim franquista i amb el nomenament recent d’un bisbe castellà –d’Astorga- com a bisbe de Barcelona. Alguns membres del grup d’excursionistes anomenat “Volem bisbes catalans” van entrar al santuari dos dies abans de la coronació i van segrestar la imatge de la Verge. Aquest fet va ser un desprestigi pel règim i va rebre el reconeixement de la premsa internacional, que el va considerar un acte de reivindicació catalanista. Tanmateix, la imatge va ser retornada a Núria el 28 de gener de 1972, just el dia que prenia possessió un bisbe català per Barcelona: Narcís Jubany. La imatge de la Verge va estar tot aquest temps molt a prop del Maresme… en una masia de Vallgorguina.

Ermita de Sant Gil: Sant Gil, nascut a Atenes, arribà a Núria, cap al 700. I aquí hi passà quatre anys en recolliment, mentre predicava i alimentava als pastors que va trobar desnodrits per la falta d’hidrats de carboni a la seva alimentació. A ell se li atribueixen la talla de la imatge de la Verge de Núria, com també l’origen dels estris que han esdevingut símbols de Núria: la Campana amb què cada vespre convocava als pastors, la Creu amb la qual els predicava la fe cristiana, i l’Olla que s’utilitzava per preparar un plat calent de farinetes per sopar. En marxar de Núria, va amagar i colgar en una cova la talla de la Verge i aquests elements.

Font d’en Bassols: es troba a uns 100 metres de l’ermita de Sant Gil i es va fer en record del Dr. Ramon Bassols, fundador del grup “Amics de Núria”. Podeu fer una juguesca als vostres acompanyants, que els hi pagueu un dinar, si aguanten durant un minut l’aigua glaçada que brolla de la font.

La Creu d’en Riba: (1.983 metres). Mirador que ens proporciona una estupenda perspectiva de tota la vall amb el Santuari per una banda i la fondalada que baixa cap a Queralbs per l’altra banda. Segons la llegenda, es va fer una processó per baixar la imatge de la Verge de Núria i deixar-la a Queralbs, i quan passaven per la Creu d’en Riba, la imatge desapareixia i retornava al lloc original. Aquest fet es va repetir dues vegades, així que es va interpretar que la Verge no volia sortir de la Vall. Aleshores es va construir l’església en el lloc d’origen.

Cua de Cavall: (1735 metres). El salt d’aigua és un dels punts més espectaculars de la ruta. És el resultat de recollir les aigües dels torrents de la vall de Núria i forma part de la conca del riu Ter.

Balma de Sant Pere: És el mirador natural, per observar la Cua del Cavall i forma una cavitat molt recollida, d’uns 7 metres de fondària i que pot oferir un bon aixopluc. Per això també s’esmenta com a refugi.

Salt del Sastre: Es tracta d’un salt d’aigua preciós d’aproximadament 12 metres. És un punt idíl·lic pels amants del barranquisme. Si podeu veure a un grup de barranquistes, solen fer un salt d’uns 15 metres des del pont del Sastre a la gorga.

Balma de Sant Rafael: la trobem al peu del camí i ens proporciona refugi en cas que ens agafi mal temps.

Pont de Cremal: (1495 metres). És el pas més concorregut per pujar a Núria, sigui el que sigui per on es pugi. Només compta amb un sol arc i per evitar-ne el deteriorament, ja en el Segle XV, es va prohibir el pas dels remats.

Balma de Sant Pau: (1460 metres). És la darrera de les balmes que trobem, una pedra plana ens serveix per seure-hi mentre quedem resguardats de pluja.

Font de la Ruira: Pren el nom del Mas que conrea aquelles terres. És un bon punt per fer parada mentre seiem còmodament en el banc de pedra i refrescar-nos.

Itinerari: NO Circular. | Durada:  4.10 h. | Desnivell: 850 metres. | Distància:  8,5 Km.
Època: De Març a Desembre (aconsellem evitar els mesos en els quals el camí pot estar cobert de neu).
Track: Wikiloc

COM ANAR-HI?

Prenem el cremallera a Queralbs i pugem a Núria amb el “tren dels excursionistes” que és el primer del matí i surt entre les 7:45 h i les 8:10h, depenent de la temporada.

Arribats a Núria hem de prendre el “Camí Vell de Núria a Queralbs” i passem pel davant del Santuari. Anirem en direcció a l’Ermita de Sant Gil i a continuació, a uns 100 metres, trobem la Font d’en Bassols. Després d’una pujada suau, arribem al cim de La Creu d’en Ribes.

A partir d’aquí, comencem el descens per un camí pedregós i de pedra solta, pot ser que veiem com per l’altra banda de l’engorjat, la pujada del cremallera dona color al rocam. Anem seguint uns senyals grocs.

Travessem per sota del pont del cremallera i baixem per la banda esquerra del riu de Núria. Planegem molt de tros, fins que tornem a emprendre una baixada i arribem al Salt de La Cua de Cavall. Si portem un pas tranquil de sortida familiar, fins aquí farà 100 minuts que estem en marxa.

Anem baixant i passem el Salt del Sastre, fins que al davant nostre s’obre una canal molt llarga i allà baix, petit, ja veiem el pont de Cremal. Anem baixant tot fent ziga-zagues, fins a arribar al Pont de Cremal. Trobem un rètol que ens indica que hem d’anar a Queralbs pel Pont de Cremal i que ens queden poc menys de dues hores de trajecte.

Travessem el pont i seguim per la banda dreta del riu, en pujada i passem per la Balma de Sant Pau i la Tartera de Corbell. Trobarem un desviament amb unes escales que porta als Rocs del Dui, que hem d’ignorar i seguir pel camí principal a l’ESQUERRA. Passarem per una tartera, que és la tartera de Corbell i més endavant veurem que ara el cremallera passa per la nostra esquerra, just a sota nostre.

Arribem a la Font d’en Ruira i ja podem dir que tenim el peu al coll de la sortida, ja que falta poc per tenir-la dominada. Una tanca de troncs de fusta, ens mena a un camí encimentat i aquest a una carretera asfaltada que hem de seguir una mica en pujada i ja veurem el trencall a l’ESQUERRA, que després d’una llarga baixada, ens porta al poble de Queralbs i d’aquí a l’estació del cremallera.

Tot el camí està molt ben marcat i molt transitat. Aleshores ja hem fet una excursió clàssica de l’excursionisme català que es porta fent des dels inicis del 1900.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí