Ruta: La Selva d’Irati (Monte Abodi)

Josep Grau.  Montaltrek
976

Ara que molts tenim vacances, podem desplaçar-nos uns dies a Navarra i gaudir de les 17.000 hectàrees de la segona  fageda més gran d’Europa, amb uns boscos frondosos i frescos i, des de dalt d’algun turó, veure unes impressionants vistes dels últims dos mil dels Pirineus.

Selva d’Irati: És tan  gran que comprèn dues valls, la de Salazar i El Valle de Aezkoa. Les fagedes són grans, amb arbres alts i atapeïts. Quan hi caminem en ple estiu se sent una fresca molt agradable. Si hi anem al final de la tardor els colors ocres i vermells inunden el paisatge i mostren racons plens d’encant.

Al bell mig hi tenim Las Casas de Irati. Ens hi podem apropar en cotxe i gaudirem de ben a prop de la frondositat i la llum del trajecte. I podrem fer una passejada fins a l’Ermita de la Virgen de las Nieves. A més dels boscos de faig també podrem gaudir de la bellesa dels avets, roures, alzines, prats i, en ser una “Zona Especial de Protecció d’Aus”, podrem escoltar el cant de diferents espècies, que posaran música al nostre camí.

Ochagavia: És el poble més gran de la Vall de Salazar i a més és molt bonic, amb les seves cases de pedra, els escuts a les façanes i el riu amb els seus ponts de pedra que la travessen i semblen trets d’un pessebre.

L’any 1794, les tropes franceses de Napoleó, van envair-la i cremar  completament les 182 cases i 52 bordes. A mitjans del segle XIX ja estava totalment reconstruïda al mateix lloc, amb la diferència que les teulades anteriors eren de fusta recoberta de bruc i les noves ja es van fer amb teula. Encara es pot veure una mostra de les antigues a la torre de l’església i a l’ermita de Muskilda. L’any 2016, Toprural va distingir a Ochagavia, com “la 7ª Maravilla Rural d’Espanya”.

Ermita de Nuestra Señora de Muskilda: És un mirador formidable per veure infinitat de muntanyes al voltant nostre, i a els peus, Ochagavia. El Santuari és romànic del segle XII i s’atribueix la seva construcció al regnat del rei Sancho el Fuerte de Navarra. El tret més característic del conjunt és la torre de planta quadrangular, amb una harmoniosa coberta cònica de fusta, que rep el nom de “oholak”, pròpia de les construccions tradicionals de la zona.

Itinerari: NO Circular. | Durada:  2:10 h. (Anar i tornar). | Desnivell: 195 m.
Distància:  6.5 Km. | Època: març a novembre.
Track: Abodi- Coll de Tapla –Paso de las Alforjas

COM ANAR-HI?

Ja desplaçats a Navarra i més concretament a Ochagavia, en un viatge en el qual la gran part del trajecte la fem còmodament per autopista o autovies, prenem des d’Ochagavia la carretera que a l’entrada del poble porta a Irati (NA- 2012) i just passat el km 14, ens trobem amb un pla a peu de carretera, és el Collado de Tapla. Aquí deixarem el cotxe.

Ja podem admirar una gran vista, però a continuació comencem a caminar pel prat que ens queda a l’esquena, direcció Nord-est. Pugem pel mig del prat, buscant un camí que ens queda a mà esquerra, fins a  arribar a dalt del turó.

Ara anem direcció l’Est, crestejant la plana i seguint les fites que ens indiquen perfectament el camí a seguir. Arribem al Vèrtex geodèsic de l’Abodi, que està a 1.531 metres d’altitud. Davant nostre tenim l’imponent Ohri, l’últim 2.000 dels Pirineus abans d’arribar al Cantàbric.

Tenim precioses vistes a banda i banda i ens movem per un terreny ben pla, fins a arribar al Paso de las Alforjas, que és una cruïlla de camins i, des d’aquí, desfem el camí fet pel mateix trajecte, fins a arribar al Collado de Tapla, on hem començat la sortida.

Ja que hem fet un llarg viatge per diversos dies, altres sortides boniques que podeu fer a prop són:

  • Fabrica de Armas i Cueva de Arpea.
  • Irati – Cascada del Cubo.
  • Casas de Irati i Ermita de la Virgen de las Nieves.
  • Embalse de Irabia (vorejar-lo pel costat dret).
  • Mirador de Zamariain.
  • Ochagavia a Muskilda.

I altres que us puguin indicar els habitants del lloc.

La zona està plena d’hotels i cases rurals i, a més de fer esport (en la mesura que cadascú desitgi), la gastronomia és bona i abundant, i a les nits podreu dormir amb la fresqueta.

COMPARTIR