El Maresme històricament ha estat una zona de pas cap al Pla de Barcelona i durant el domini musulmà va esdevenir –amb escassa població-– zona de frontera. Fou però un període curt: amb prou feines els 15 anys que separen la caiguda de Girona i l’ocupació de Barcelona el 801. Les hosts carolíngies utilitzaren el Camí dels Contrabandistes per la Serralada per arribar a Barcelona i els musulmans devastaren sovint el litoral maresmenc el segle X. La ràtzia que Ibn Abi Hamama va fer l’any 935 sembla que assolà Palafolls i Calella i que remuntà la Tordera fins a Maçanet. Amb tot, de la presència musulmana no hi ha cap vestigi físic. Sí, però, que a través de la toponímia podem trobar alguna pista que faci intuir aquesta presència.
L’únic topònim clarament d’origen àrab és el riu d’Alfatà, la riera de Santa Susanna, per bé que documentalment consta molt escadusserament i en una cronologia tardana (s. XII). Un altre cas, rebutjat de fa temps però, seria Burriac en el sentit de “cap erm”. Finalment, l’aportació de Pere Balañà identificava l’actual nom del veïnat de Cirera de Mataró com a possible arabisme que voldria dir talaia o torre de guaita; o el nom Vilelles associat a l’antiga parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara com a hipòtesi el topònim Altafulla a Teià o el nom d’Ocata.
Segles després encara vindria la pirateria turca i algeriana deixant empremta en una costa torrejada als segles XVI i XVII, o en les tradicions com la llegenda dels Encantats de Caldes d’Estrac, i alguna de nova collita com la festa pirata de Premià de Mar i d’altres que ben segur vindran.
