Els rosers han de ser plantats en sols rics, i sobretot amb un bon drenatge. Amb el temps i de forma regular, caldrà anar incorporant les substàncies necessàries per al seu correcte desenvolupament. Aquests productes s’obtenen de la descomposició de la matèria viva i es presenten com a adobs orgànics. Convé aportar-les a principis de la primavera perquè quan la planta comenci la seva activitat després de l’hivern, compti amb els nutrients necessaris.
Els elements químics que necessita són: nitrogen, per al creixement vigorós de les fulles; fòsfor (a la tardor), per estimular el creixement de les arrels i la tija; i potassi (a la primavera) per a una bona i abundant floració i resistència a la sequera.
La poda és essencial en el cultiu dels rosers, d’una altra manera perden vigor o es converteixen en una massa embolicada de tiges seques i verdes, febles i amb flors d’escassa qualitat. La seva finalitat és eliminar cada any les tiges velles, esgotades per estimular el desenvolupament d’altres joves i fortes. La poda principal es fa molt al principi de la primavera; abans, provocaria un debilitament de la planta. Els rosers enfiladissos es poden a la fi de l’estiu o a principis de tardor, quan deixen de florir.
ALGUNS CONSELLS:
- Per començar, adquirir exemplars forts i vigorosos en un centre de jardineria.
- Quan es plantin, l’empelt ha de quedar sota terra uns dos a cinc centímetres.
- Requereixen sols airejats, càlids, abonats.
- Cal situar-los en zones assolellades i ben airejades per evitar malalties fúngiques.
- Necessiten reg abundant quan estan acabats de plantar i mentre estan emetent les fulles. És millor regar-los per degoteig en lloc de per aspersió.
- La distància de plantació dependrà de l’envergadura màxima del roser i de l’efecte que es vulgui crear.
- Necessiten ser abonats amb regularitat. El seu adob orgànic preferit és el fem ben madur.
- Cal cavar i birbar terra per airejar i evitar que les males herbes els ofeguin.
- Exigeixen una poda al febrer, segons les característiques de cada un.
- Els xucladors i les tiges que neixin del portaempelt s’han d’eliminar.
- Cal tallar les flors marcides per sobre d’una fulla composta.
- Les tiges estellades o danyades s’han d’inspeccionar per podar-les, ja que es fan vulnerables a les malalties.
