Ara a la tardor i que el sol no apreta tant, podem fer una sortida al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’orografia d’aquest massís és molt escarpada, plena de cingles i canals. La sortida és des del Coll d’Estenalles.
El Montcau té 1.056 metres, i junt amb La Mola, són els dos cims més emblemàtics del Parc. El seu cim és rocós, amb molt poca vegetació i té una forma piramidal que podem veure des de lluny. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una pedra amb la Rosa dels Vents.
És un dels 100 cims de Catalunya, catalogat per la FEEC, pel que la seva ascensió ja és una fita a tenir en compte. Des del cim i en un dia clar, contemplem esplèndides vistes sobre la plana de Manresa i el massís de Montserrat al davant nostre, a tocar de la mà. Per l’altra banda tenim el Montseny.
Geològicament, hi predominen els conglomerats (còdols arrodonits d’altres roques units per una mena de ciment), l’aspecte en conjunt és com el veí massís de Montserrat, però més assequible.
Si hi passem quan despunta el dia, podem veure algun senglar que va cercant menjar. També conviuen en aquest hàbitat esquirols, gats mesquers i alguna espavilada guineu.
Track a Wikiloc: Ruta a Montcau des del Coll d’Estenalles – Coll d’Eres.
COM ARRIBAR
Fem l’aproximació amb cotxe, fins al Coll d’Estenalles; anem fins a Terrassa per la C-58 i entrem pel lateral de la riera de les Arenas, a dalt de tot,uns rètols ja ens indiquen per la carretera de Matadepera a Mura (BV- 1221). Anem pujant per aquesta carretera que passa entre boscos i es va enfilant fins el Km. 15, que és on hi ha el Coll d’Estenalles.
En aquest coll, en uns aparcaments grans que hi ha, hem de deixar el cotxe i començar la nostra ruta. Veurem a la dreta de la carretera una caseta amb serveis, que és el punt d’informació del parc i que NO hem de sobrepassar amb el cotxe. Aquest aparcament queda ple si arribem massa tard, doncs és el punt d’inici de moltes sortides.
Hem de pujar pel camí asfaltat que puja pel costat de la caseta del Centre d’Informació i al cap d’uns 300 metres, trobem un corriol a MÀ ESQUERRA que hem d’agafar, deixant el camí principal i ample.
La pujada, encara que prolongada, és bastant suau en el primer tram. El terreny pedregós és el típic de tot el macís. A mesuraque anem pujant, tenim vistes de La Falconera, Els Cortins i finalment Montserrat. El camí arriba a una cruïlla i hem de seguir pel camí de LA DRETA que ja veiem que ens porta directament al cim.
El camí està ben marcat i les fites de color verd ens ajuden a seguir caminant per les parts menys accidentades. En aquest tros, trobem unes cordes a terra, que ens delimiten per on hem de pujar.
Per arribar al Cim s’ha de pujar, a vegades, ajudant-se amb les mans al’últim tros que es bastant vertical. Una vegada superat, fem el cim. Les vistes són espectaculars, per ser molt arrodonit en forma piramidal i sense vegetació, sol bufar-hi bastant el vent.
Una volta fetes les fotos de rigor, baixem per la part sud del cim en compte, seguin el viarany que ens porta a Coll d’Eres. La baixada es bastant recta i pronunciada en alguns trams, però no hi ha perill.
Arribats a Coll d’Eres, que és una esplanada amb arbres a on conflueixen diversos camins, podem descansar una mica i emprendre el camí de tornada pel camí ample que surt a l’esquena a mesura quebaixàvem del Cim i que rodeja la base del Moncau per la part d’on hem pujat. No tenim pèrdua, ja que tots els camins que surten d’aquest punt són estrets i el que prenem és l’únic: ample, planer i sense vegetació.
El Cim del Moncau mentre tornem queda a la nostra dreta. Sense deixar aquest camí, arribarem al Centre d’Informació del Parc; punt final de la nostra sortida. Ja haurem fet un dels 100 Cims de Catalunya. Anotem-ho a la nostra agenda!
Si voleu completar el dia i continueu direcció a Mura, podeu anar a dinar a Cal Carter i de ben segur que en sortireu satisfets.
