Etiqueta: Caminant pel Maresme

El dolmen de Can Boquet o més conegut com la Roca d’en Toni és el megàlit més conegut de la nostra comarca. Aquí sempre hi trobes senderistes, ciclistes o famílies que s’acosten a passar el matí a la muntanya. Podem accedir-hi des de varius municipis, avui ho farem des de Premià de Dalt.

Ara que fa calor farem una sortida-passejada arran de mar i així ens podrem refrescar a la meitat del recorregut en una bonica i transparent cala i també conèixer una part curiosa de la història de les comunicacions a casa nostra, molt abans de què tinguéssim el nostre estimat Internet.

Aquest mes visitarem el tresor més antic i preuat de la vila d’Argentona, la Via Sèrgia; que des d’ abans de Crist unia Mataró amb Granollers i Vic. La caminada és curteta; surt del Bell Recó i va pujant suaument, fins a arribar al coll de Parpers.

Avui anem a veure Girona a vista d’ocell, i de retruc Banyoles i el seu llac. En una vista esplèndida ens enfilarem a Rocacorba. El Santuari de Rocacorba està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d’Adri, a uns 929 metres d’altitud, just al costat del Puig Sou (992 m.).

La ruta d’aquest mes és d’aventura i força planera, no pugem a cap cim sinó que entrem a les entranyes de la terra, visitant l’interior d’unes mines en què a principis del segle XX, 270 miners a pic i pala arrancaven de les seves parets les pedres marronoses amb vetes de color carabassa que es convertirien en ferro

El Montseny se’ns presenta preciós en totes les èpoques del any, cada estació té el seu encant propi; però es en ple hivern, quan la neu cobreix els seus camins i els rierols que el travessen estan mig glaçats, quan més ens cor sorprèn en la solitud del paisatge, amb els seus camins estrets envoltats per la boscada

En ple hivern, amb el fred i els paisatges boirosos, ens ve de gust anar a La Sala de Viladrau, mas on va néixer el 23 d’abril de 1594 Joan Sala i Ferrer, més conegut pel mot popular d’en Serrallonga, bandoler català estimat pel poble pels assalts als carruatges reials que portaven els impostos arrencats al poble

Per conèixer com és el nostre Maresme, sense ornaments i en una sortida tranquil·la, anirem a Sant Cebrià de Vallalta. Seguint aquesta ruta, ens trobarem amb un bosc d’alzines, hortes de conreu, camps d’herba verda i un riuet inclòs, que si tenim sort el veurem baixar com si fos part d’un pessebre

Aquest mes ens desplacem a l’extrem més al nord-est del Maresme i, el punt més representatiu i visible que ens trobem, és el Castell de Palafolls. Aquest castell està documentat des de l’any 1035. Constava d’una planta petita, que servia per controlar el pas per la Vall de la Tordera de persones i carruatges amb mercaderies que provenien de Girona i es dirigien cap a Barcelona per la Via Augusta

Amb la calor que ha fet aquest estiu podem fer una sortida que és agraïda i fresca perquè passa per llocs molt tancats i ombrívols i a més, de tant en tant, podem anar bevent o refrescant-nos amb el regal de l’aigua fresca que davalla de les múltiples fonts. Argentona es una àrea rica en aigües, tan naturals com mineralògiques i termals